Pax, Sara Pennypacker

Il·lustrador: Jon Klassen

Editorial: Nube de tinta

Any:  2016

Gènere: Narrativa juvenil

Enquadernació: Rústica

Pàgines: 304

Llengua: Castellà

En Peter i en Pax, la seva guineu, són inseparables. No obstant, quan succeeix allò que menys esperaven i el seu pare ha de marxar a la guerra, en Peter es veu obligat a abandonar en Pax. Però en Peter sap que el seu lloc es troba al costat de la seva guineu. Gràcies a la seva gran amistat, sortirà a l’aventura i creuarà el país en guerra per retrobar-se amb la seva guineu, que espera amb paciència que en Peter torni.

Aquest és un altre dels llibres que em va recomanar una de les llibreteres de la meva llibreria de confiança. Tal com us vaig explicar en una altra ressenya, vaig entrar a la llibreria buscant algunes novel·les juvenils que no fossin les més comercials, sempre he sigut molt de buscar allò que costa de trobar, i una altra vegada, vaig sortir amb una novel·la que les editorials etiqueten com a juvenil, però que de nou, no és res més que una etiqueta, ja que aquest llibre necessita ser llegit tant per joves com per adults.

A Pax ens trobem dos personatges protagonistes: En Peter, un nen a cavall entre la infantesa i l’adolescència, i la seva guineu, en Pax. La història s’inicia amb la separació d’aquests dos personatges inseparables a causa de la guerra, que els portarà a viure una evolució en tots els sentits.

Al llarg de la novel·la, aquests dos personatge emprenen un viatge tant extern, com intern. En Peter decideix abandonar la casa del seu avi i anar a buscar en Pax, que es troba amés de 500 quilòmetres d’on ara es troba, alhora que en Pax, l’espera on es van veure per última vegada. Durant aquest viatge físic, els dos personatges viuen una evolució interna. En Pax, una guineu domesticada, haurà de recuperar els seus instints salvatges si vol sobreviure, alhora que en Peter haurà de deixar de ser un nen, i abandonar la seva infància, per madurar i enfrontar-se a la crua realitat. Els dos protagonistes viuen una evolució paral·lela en les quals coneixeran altres personatges que els ajudaran a superar el seu viatge.

En Peter, coneix la Vola, una don que havia lluitat a la guerra i que ara viu aïllada del món, com si fos una ermitana. Per una altra banda, en Pax, coneix altres guineus que li ensenyaran a caçar i a sobreviure sense els humans.

Mentre llegia aquest llibre, vaig estar llegint ressenyes d’altres blogs, i em va sobtar que ningú parlés del personatge de la Vola que, des del meu humil punt de vista, tot i ser un personatge secundari, podria dir que és el personatge més important del llibre. La Vola és el resultat de les conseqüències de la guerra. Al llarg de la novel·la es parla dels costos de la guerra, i el personatge de la Vola n’és la personificació. Abans de trobar-se enmig del camp de batalla, era una jove com qualsevol altra, però un cop en va sortir, ja no en quedava res. No només va perdre una cama, sinó que es va perdre tota ella, i va decidir allunyar-se de qualsevol assentament humà per poder-se retrobar. I és gràcies a aquest personatge que en Peter podrà avançar en el seu viatge.

Sara Pennypacker, aconsegueix explicar una història d’una gran duresa amb una prosa senzilla i àgil. Salvant les distàncies, seria un equivalent en la literatura del que seria La vida es bella en el cinema, pel que fa a aquest aspecte, dues obres que tracten temes molt durs i cruels amb un llenguatge senzill, àgil i que capta l’espectador amb només una paraula.

A més, Pax està acompanyat d’unes il·lustracions, en blanc i negre, de gran bellesa i senzillesa, que acompanyen la prosa de l’autora i capten l’essència de la història.

Pax no és només una novel·la sobre la lleialtat i l’amistat, sinó que també de superació i supervivència. Una història que obliga al lector a reflexionar sobre la guerra i les seves conseqüències, no només en la vida diària dels humans, sinó les conseqüències que en pateix l’entorn.

“La gente debería decir la verdad sobre el coste de la guerra.”

PUNTUACIÓ

5/5