Pax, Sara Pennypacker
Il·lustrador:
Jon
Klassen
Editorial: Nube
de tinta
Any: 2016
Gènere: Narrativa
juvenil
Enquadernació: Rústica
Pàgines: 304
Llengua: Castellà
En Peter i en Pax, la
seva guineu, són inseparables. No obstant, quan succeeix allò que menys
esperaven i el seu pare ha de marxar a la guerra, en Peter es veu obligat a
abandonar en Pax. Però en Peter sap que el seu lloc es troba al costat de la
seva guineu. Gràcies a la seva gran amistat, sortirà a l’aventura i creuarà el
país en guerra per retrobar-se amb la seva guineu, que espera amb paciència que
en Peter torni.
Aquest és un altre dels
llibres que em va recomanar una de les llibreteres de la meva llibreria de
confiança. Tal com us vaig explicar en una altra ressenya, vaig entrar a la
llibreria buscant algunes novel·les juvenils que no fossin les més comercials,
sempre he sigut molt de buscar allò que costa de trobar, i una altra vegada,
vaig sortir amb una novel·la que les editorials etiqueten com a juvenil, però
que de nou, no és res més que una etiqueta, ja que aquest llibre necessita ser
llegit tant per joves com per adults.
A Pax ens trobem dos personatges protagonistes: En Peter, un nen a
cavall entre la infantesa i l’adolescència, i la seva guineu, en Pax. La història
s’inicia amb la separació d’aquests dos personatges inseparables a causa de la
guerra, que els portarà a viure una evolució en tots els sentits.
Al llarg de la novel·la,
aquests dos personatge emprenen un viatge tant extern, com intern. En Peter
decideix abandonar la casa del seu avi i anar a buscar en Pax, que es troba
amés de 500 quilòmetres d’on ara es troba, alhora que en Pax, l’espera on es
van veure per última vegada. Durant aquest viatge físic, els dos personatges viuen
una evolució interna. En Pax, una guineu domesticada, haurà de recuperar els
seus instints salvatges si vol sobreviure, alhora que en Peter haurà de deixar
de ser un nen, i abandonar la seva infància, per madurar i enfrontar-se a la
crua realitat. Els dos protagonistes viuen una evolució paral·lela en les quals
coneixeran altres personatges que els ajudaran a superar el seu viatge.
En Peter, coneix la Vola,
una don que havia lluitat a la guerra i que ara viu aïllada del món, com si fos
una ermitana. Per una altra banda, en Pax, coneix altres guineus que li
ensenyaran a caçar i a sobreviure sense els humans.
Mentre llegia aquest
llibre, vaig estar llegint ressenyes d’altres blogs, i em va sobtar que ningú
parlés del personatge de la Vola que, des del meu humil punt de vista, tot i
ser un personatge secundari, podria dir que és el personatge més important del
llibre. La Vola és el resultat de les conseqüències de la guerra. Al llarg de
la novel·la es parla dels costos de la guerra, i el personatge de la Vola n’és
la personificació. Abans de trobar-se enmig del camp de batalla, era una jove
com qualsevol altra, però un cop en va sortir, ja no en quedava res. No només va
perdre una cama, sinó que es va perdre tota ella, i va decidir allunyar-se de
qualsevol assentament humà per poder-se retrobar. I és gràcies a aquest
personatge que en Peter podrà avançar en el seu viatge.
Sara Pennypacker,
aconsegueix explicar una història d’una gran duresa amb una prosa senzilla i
àgil. Salvant les distàncies, seria un equivalent en la literatura del que
seria La vida es bella en el cinema,
pel que fa a aquest aspecte, dues obres que tracten temes molt durs i cruels
amb un llenguatge senzill, àgil i que capta l’espectador amb només una paraula.
A més, Pax està acompanyat d’unes
il·lustracions, en blanc i negre, de gran bellesa i senzillesa, que acompanyen
la prosa de l’autora i capten l’essència de la història.
Pax
no és només una novel·la sobre la lleialtat i l’amistat, sinó que també de
superació i supervivència. Una història que obliga al lector a reflexionar
sobre la guerra i les seves conseqüències, no només en la vida diària dels
humans, sinó les conseqüències que en pateix l’entorn.
“La gente debería decir la verdad
sobre el coste de la guerra.”
PUNTUACIÓ
5/5
No l'he llegit... però aquest il·lustrador m'encanta ^^
ResponderEliminarPer cert, m'ha arribat el préstec del Cornèlius i el rebost dels impossibles.. ejej
Uoooo! Ja em diràs què t'ha semblat en Cornèlius.
EliminarI pel que fa a Pax, ja només per a les il·lustracions val la pena, i la història és realment bonica.