Tina Frankens, Bel Olid

Il·lustrador: Montse Rubio

Editorial: Fanbooks

Any:  2018

Gènere: Narrativa juvenil

Enquadernació: Cartoné

Pàgines: 168

Llengua: Català

La Tina es desperta confosa, amb el cos adolorit i ple de cicatrius. No recorda res del seu passat, però la seva tieta, que té cura d’ella, li explica que ha tingut un accident greu.

A mesura que passa el temps, la noia se sent més forta, i fins i tot comença a sortir de casa... sobretot a les nits. Però els dubtes sobre el seu cos ple de cicatrius i la necessitat de recordar el passat no la deixen descansar.

Fa unes setmanes, ja us vaig parlar d’un llibre de la Bel Olid, La mala reputació, un llibre de contes magnífic d’una cruesa despietada, cruesa que trobem, en certa manera, a Tina Frankens, però en una versió molt més light.

Escollir Bel Olid és anar sobre segur, és assegurar-se qualitat triïs el llibre que triïs i, Tina Frankens no n’és l’excepció. Tot i ser la primera novel·la juvenil de l’autora, el resultat és excel·lent.

Amb aquesta novel·la, Bel Olid ens presenta una nova versió de la mítica obra Frankenstein de Mary Shelly, però, en aquest cas, no ens trobem davant una novel·la amb un estil clarament gòtic (tant pel que fa al corrent literari com a l’estètica de la pròpia novel·la), sinó tot el contrari. Tina Frankens està emmarcada en l’època actual, en un poble o ciutat costanera normal i corrent, amb gent qualsevol, amb uns personatges protagonistes allunyats, però alhora paral·lels, als originals. Tot i ser, el que en podríem dir una versió 2.0, manté grans elements de contacte amb l’obra de Mary Shelly. No només els personatges mantenen un gran paral·lelisme, sinó que el castell queda substituït per l’àtic d’una casa normal i corrent, i un laboratori allunyat del nucli urbà. A més, tota l’essència de la història es manté al llarg de la novel·la.

Només començar a llegir aquest llibre, ens trobem amb una gran declaració d’intencions. El primer capítol ja li està dient al lector què hi trobarà entre les seves pàgines, però sense desvetllar tots els secrets que guarden. En aquest primer capítol se’ns presenta la tieta de la protagonista, la nova versió de Víctor Frankenstein, que treballa per donar vida a la seva creació. No tardem gaire en conèixer la protagonista, la Tina Frankens, una noia adolescent, de naturalesa salvatge, perduda i desconcertada, que no recorda el seu passat, i que només busca respostes a totes les seves preguntes, un retrat impecable del caos que acompanya l’adolescència humana. A més, evoca a la reflexió entre l’individu entre la massa, aquell que és diferent enmig d’una multitud d’iguals, la soledat d’aquell qui és rebutjat per la massa.

Al llarg de la novel·la, igual que en l’original, se’ns mostra la relació entra creador i creació, presentant la pregunta central: qui és el monstre? La criatura feta de trossos d’altres persones, pedaços de cadàvers desconeguts? O potser la creadora que ha sobrepassat tots els límits per jugar a ser déu i decidir qui viu i qui mor?

Si ens fixem en l’estil i l’estructura del llibre, ens podem adonar  que, igual que la protagonista, creada a partir de fragments de diferents cadàvers, és una novel·la molt fragmentada, formada per una gran quantitat de capítols breus, amb frases curtes i contundents. Aquesta fragmentació accelera la lectura que, només començar, agafa un ritme trepidant.

I no podem passar per alt les il·lustracions que acompanyen Tina Frankens, unes il·lustracions senzilles, que es mouen enmig de matisos de grisos, carregades de gran força. Un dels elements que més m'ha agradat ha sigut el fet d'iniciar molts capítols amb la il·lustració d'unes cicatrius que els unien entre si, creant aquest paral·lelisme d'una estructura narrativa feta a pedaços, igual que la seva protagonista. A més, en moltes pàgines, fins i tot ja a la mateixa portada, trobem el color blau turquesa que, permeteu-me que m’agafi aquesta llicència, però des del primer moment vaig pensar que no podia ser només per una funció estètica, sinó que hi havia d’haver un perquè, i potser m’allunyo molt del que s’havia pensat des de la ment creadora d’Olid, però el blau turquesa simbolitza la calma i, enmig d’una novel·la protagonitzada per un personatge perdut i turmentat, aquest color ens evoca aquella calma i pau interior que anhela i busca la protagonista.

Tina Frankens, doncs, és un llibre que convida al lector a reflexionar al voltant de diferents temes com la igualtat, el feminisme, la tolerància i la moral. Una novel·la juvenil que convido a llegir a tots aquells lectors adults.

“Em sento en un bosc d’ombres, els records amagats darrere els arbres. Quan els persegueixo s’envolen amunt de les branques: quan no els cerco em fan la traveta i em costa no caure.”

PUNTUACIÓ

5/5