La veritat sobre el cas Harry Quebert, Joël Dicker



Editorial: La Campana
Any:  2013
Gènere: Narrativa
Enquadernació: Rústica
Pàgines: 682
Llengua: Català



Som al 2008. En Marcus Goldman, l’estrella més jove de les lletres americanes, no aconsegueix escriure la seva segona novel·la. Però en plena crisi d’inspiració li arriba la notícia: el seu amic i antic professor a la universitat, l’escriptor de culte Harry Quebert, és acusat d’haver assassinat, fa molt de temps, una noia de 15 anys amb qui va mantenir en secret una relació amorosa quan ell en tenia 34.
Malgrat els anònims amenaçadors que rep, en Marcus decideix investigar el cas fins al final. ¿Què va passar aquell estiu de 1975 a Nou Hampshire? ¿Qui va matar la Nola Kellergan? Descobrir-ho pot salvar la vida al seu amic Harry Quebert, i per a ell pot representar l’oportunitat d’escriure el llibre d’èxit que li reclama.


No havia sigut mai gaire de les novel·les policíaques, però feia temps que li anava al darrere a aquest llibre tothom me’n parlava meravelles. Així que, deu fer cosa d’un any, vaig decidir comprar-lo, però no ha sigut fins fa poques setmanes que he pogut llegir-lo i, realment, és un llibre que sorprèn.
El primer que vaig pensar, quan vaig acabar aquesta novel·la, va ser que acabava de trobar-me la germana literària de la sèrie Twin Peaks de David Lynch, i és que tenen moltíssims elements de connexió: l’acció se situa en un poble petit dels Estats Units, la desaparició d’una jove adolescent i la posterior descoberta del seu cadàver, una víctima encarnada per una noia exemplar i admirada per tota la comunitat, gran importància de la policia local en la investigació del cas, una cafeteria-restaurant com a centre de la vida del poble, personatges excèntrics amb molts secrets amagats i dobles vides ocultes, entre d’altres. Fins i tot, es crea un paral·lelisme a la mítica pregunta “Qui va matar la Laura Palmer”, emulat a la novel·la amb la frase “Qui va matar la Nola Kellergan?”.

La veritat sobre el cas Harry Quebert és una novel·la plena de girs inesperats de guió i una narrativa molt cinematogràfica que atrapen al lector.
Per a construir la història, Dicker juga amb els salts en el temps, emprant tres línies temporals: el 1975, any en què es produeix la desaparició de la Nola Kellergan; octubre de 2008, situació present; i l’estiu de 2008, moment en què es descobreix el cadàver de la Nola i s’inicia la investigació.
A més, l’autor fa un molt bon ús de la meta literatura introduint una novel·la dins la novel·la, és a dir, crea un protagonista escriptor, Marcus Goldman que, després de patir un bloqueig creatiu de molts mesos, per fi veu la llum gràcies al descobriment del cadàver de la Nola i la presumpta culpabilitat del seu mentor Harry Quebert.

 La veritat sobre el cas Harry Quebert  és una novel·la on el lector hi pot trobar de tot: crims, secrets, amor, constants girs de guió i molta intriga. Escrita amb una narrativa senzilla, frases contundents, i sorpreses inesperades que creen un ritme trepidant, tot i que, en alguns moments, la història es pot fer una mica pesada i repetitiva, La veritat sobre el cas Harry Quebert és un llibre, que podríem anomenar, de diumenge a la tarda, o un llibre d’estiu, perfecte per a fer una pausa entre lectures denses.


«-M’agradaria ensenyar-te a escriure, Marcus, no perquè sàpigues escriure, sinó perquè et converteixis en un escriptor. Perquè escriure llibres no és res: d’escriure en sap tothom, però no tothom és escriptor.
-¿I com ho saps, que ets escriptor, Harry?
-No ho sap ningú, si és escriptor. Són els altres, els que l’hi diuen.»

PUNTUACIÓ

4/5

Comentarios

  1. Abans de res, deixa'm dir-te que alguna cosa li passa al teu bloc que, quan obres un dels posts per llegir i comentar, l'apartat de 'el més vist' es torna gegant i les fotos tapen la meitat del text. Així que només he pogut llegir la meitat de la ressenya...

    Pel que fa a Harry Quebert, efectivament és una novel·la policíaca, però té tanta narració i tants girs argumentals que costa molt enquadrar-la en aquest gènere. És àgil, és absorbent i passes una gran estona de lectura. Enganxa molt, certament. L'únic problema d'aquesta novel·la és llegir les altres de l'autor. Quan veus que els tics que aquí li perdones es repeteixen en tots els seus llibres se't passen les ganes de llegir-lo més. Però aquest llibre, llegit aïlladament, és fantàstic.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Primer de tot, moltes gràcies per avisar del que et passa amb el blog. Ho he estat investigant, i a tots els companys a qui ho he demanat no els hi passa. Des de quin navegador et passa?

      Pel que dius del llibre, no podria opinar sobre els tics de l'autor, ja que només he llegit aquest llibre, i tal com comentes, només llegint aquest, és un llibre fantàstic, tot i que si que té algunes cosetes , potser aquests tics, que es perdonen.

      Eliminar
  2. Ostres, a mi això que diu el XeXu no m¡'ha passat mai...

    Jo aquest no l'he llegit. Ma mare sí i crec que algun dia l'agafaré... però no crec que sigui aquest 2019 perquè la llista de pendents és molt-molt infinita i no paro d'agafar còmics a la biblioteca jeje. Però espero no morir abans de llegir-lo ^^

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jo també vaig fatal de temps per llegir, fins i tot ara estic plantejant "congelar" durant unes setmanes l'activitat del blog perquè estic treballant en un projecte que necessita tot el meu temps lliure, i no tinc temps ni de llegir, ni escriure. però si mai tens un foradet a la llista, fes-li un cop d'ull a aquesta novel·la, està molt bé.

      Eliminar

Publicar un comentario

Entradas populares