La delicadeza, Cyril Bonin


Autor de l’obra original: David Foenkinos
Editorial: Kraken
Any:  2016
Gènere: Còmic
Enquadernació: Cartoné
Pàgines: 96
Llengua: Castellà


Cada tarda, en Markus tornava a casa a un quart de vuit. Se sabia de memòria els horaris dels trens de rodalies i tenia la impressió de ser amic de tots els desconeguts amb qui es creuava cada dia. No era un desgraciat amb la vida quotidiana... Però aquella tarda tenia ganes de cridar, d’explicar la seva vida a tot el món.
La seva vida amb els llavis de la Nathalie sobre els seus. Volia tornar-se boig...

A vegades, llegir amb companyia és més divertit, i això és el que he fet amb aquest llibre, llegir-lo juntament amb una amiga, més o menys com un club de lectura, en què cada X pàgines ens aturàvem i el comentàvem. És curiós veure els diferents punts de vista d’una mateixa història, a vegades molt diferents, i d’altres, molt iguals.

En aquest llibre, Cyril Bonin fa una adaptació de la novel·la La delicadesa de David Foenkinos. No he tingut l’oportunitat de llegir-ne la novel·la original, però estic segura que aquesta adaptació no té res a envejar.
Ens trobem davant del tema universal de l’amor, però també de la superació i la supervivència, en el sentit més emocional del concepte. Una història protagonitzada per una dona qui acaba de perdre la persona estimada, i per un home, estranger, el qual gaudeix d’una vida absolutament normal i terriblement monòtona. Un dia, les vides dels dos protagonistes s’encreuen i els seus destins comencen a entortolligar-se.
Al llarg de tot el llibre, Cyril Bonin juga amb una paleta de colors on els verds, els liles i els taronges predominen per sobre els altres colors. Amb unes il·lustracions delicades, que lliguen perfectament amb el títol de l’obra, Cyril Bonin, més que un còmic, va creant l’esbós d’una versió cinematogràfica, de l’obra.

La delicadeza de Foenkinos i Bonin és un llibre senzill, de ràpida lectura, però que no es converteix en una gran història, si no en una més d’aquest gènere, però passada pel sedàs d’un autor de còmics.

Y entonces alguien llamó a la puerta... Nathalie se sobresalto, como si los últimos minutos le hubieran hecho creer que podia estar sola en el mundo.

PUNTUACIÓ

3/5

Comentarios

  1. Ostres!!! no en tenia ni idea, de que hi havia la versió còmic!!!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Doncs si mai la pots llegir, aprofita-ho perquè les il·lustracions valen molt la pena

      Eliminar

Publicar un comentario

Entradas populares