Emigrantes, Shaun Tan


Editorial: Barbara Fiore
Any:  2016
Gènere: Novel·la gràfica
Enquadernació: Cartoné
Pàgines: 132
Llengua: Castellà


Què és el que fa que tanta gent decideixi deixar-ho tot enrere per viatjar cap a un país desconegut, un lloc on no tenen ni família ni amics, on res té nom i el futur és una incògnita? Aquesta novel·la gràfica sense paraules és la història de qualsevol emigrant, refugiat, desplaçat, i un homenatge a tots els que han realitzat el viatge.

La primera vegada que vaig sentir a parlar d’aquest llibre va ser fa un any, més o menys, mentre escoltava “El món a Rac1”. No em va caler gaire estona per convèncer-me que el necessitava, així que, poc dies després, ja el tenia a casa i, deixeu-me que us diguis, que és una de les millors inversions que he fet en els últims anys.

Emigrantes narra la història d’un home que es veu obligat a marxar del seu país, un país convuls, en el qual un monstre està destruint les ciutats, deixant la seva família, per buscar un nou lloc on viure i assegurar un futur digne pels seus.

A través d’uns dibuixos fantàstics, propis d’un món oníric, Shaun Tan crea un nou món estrany per al protagonista, que es troba enmig d’una ciutat plena de personatges insòlits, animals inventats, aliments desconeguts i un llenguatge inintel·ligible, metàfora perfecta per a entendre el que una persona veu quan es veu obligada a marxar del seu lloc d’origen i aterra en un nou lloc amb costums, cultura i llengua completament diferents. Sense ni una sola paraula, l’autor explica una història que absorbeix al lector i el fa viure com si ell fos el propi protagonista de la història. Igual que el protagonista no comprèn tot allò que l’envolta, el lector no reconeix tot el que veu en les il·lustracions, sentint-se, també, en un lloc estrany que no pot entendre.

Emigrantes és una obra d’art, una joia de la literatura, la il·lustració i l’edició, un llibre imprescindible a totes les llars, una publicació en què es cuiden tots i cada un dels detalls, des de la portada amb un efecte envellit, amb una enquadernació en cartoné que fa pensar en antics llibres, fins a les il·lustracions amb tons sèpia que recorda a les fotografies dels nostres avis, unes il·lustracions fetes a llapis, amb una excelsa delicadesa, plenes de detalls que sorprenen a cada moment, barrejant realitat i fantasia, i un acurat efecte de  pàgines esgrogueïdes que emulen el pas del temps. Una obra d’orfebreria irrepetible i exageradament humana que traspassa els límits de l’idioma i s’introdueix en la consciència del lector.

En aquesta ocasió, no us puc deixar cap fragment destacat però, us deixaré un vídeo del curtmetratge The lost thing basat en una història del mateix autor, que va guanyar l’Oscar a Millor Curtmetratge Animat l’any 2011, per tal que en pugueu assaborir el seu món.




PUNTUACIÓ

5/5

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares