L’illa de Paidonèsia, Oriol Canosa
Il·lustrador:
Gabriel Salvadó
Editorial: La
Galera
Any: 2017
Gènere: Narrativa
infantil
Enquadernació: Cartoné
Pàgines: 147
Llengua: Català
En Nicolau Rouretort, un nen de nou anys, viatja en
vaixell amb els seus pares. I s'avorreix. Els pares, a més, lluny de
divertir-se, discuteixen tota l'estona. Fins que en Nicolau decideix fer allò
que li havia passat pel cap: agafar en préstec un dels bots de salvament i anar
a una illa ben petita. Aquí començarà una aventura epistolar en què l'illa
s'omple de nens i nenes, els adults no hi poden fer res i la cosa s'embolica de
mala manera. O de bona manera, segons els ulls que ho mirin.
Amb L’illa de Paidonèsia, Oriol Canosa ens presenta una novel·la
gamberra i divertida ideal per a aquells lectors a qui els costa llegir llibres
llargs. Amb un llenguatge senzill, l’autor, crea una novel·la epistolar, en la
qual els seus protagonistes, un nens que es troben entre els personatges infantils
de Roald Dahl i els nens perduts de Peter
Pan, creen el seu propi país, on són ells qui posen les normes.
Amb una ironia i sarcasme
més que evidents, els protagonistes d’aquesta història imiten el comportament
més corrupte dels adults, caricaturitzant-lo fins al punt en què els adults
queden ridiculitzats, per tal d’aconseguir allò que necessiten per a crear el
seu propi país.
A més, el tipus de nen que
retrata el llibre és un nen que fuig de l’ideal de bon comportament a què ens
tenen acostumats gran part dels llibres infantils, L’illa de Paidonèsia està habitada per personatges que són l’antítesi
d’en Teo, el nen més ensucrat de la literatura infantil. Personalment, crec que
presentar aquest tipus de personatges és un component d’atracció per a lectors
a qui els costa posar-se a llegir i, això, avui en dia, en què tenim nens que
es passen hores i hores davant de les pantalles, és un element bàsic per a
poder desenganxar-los de tots aquest aparells electrònics, i convidar-los a
descobrir l’estima per la lectura.
Les il·lustracions de
Gabriel Salvadó, divertides i desenfadades, subratllen aquest toc més punky de la història.
Canosa i Salvadó formen
un molt bon tàndem a l’hora de crear una novel·la gamberra que farà passar una
molt bona estona tant a petits com a grans.
“Ho sento però no podia més. No heu parat de
discutir des que vam començar el creuer i per això he decidit tocar el dos.”
PUNTUACIÓ
3/5
A veure si aquest 2019 me la llegeixo :). La llista de pendents és massa llarga... aix!!
ResponderEliminarA mi em passa que, per molt que vagi llegint, la llista de pendents es va fent cada vegada més llarga
Eliminar