Germans!, Rocio Bonilla

Editorial: Animallibres

Any: 2018

Gènere: Narrativa infantil

Enquadernació: Cartoné

Pàgines: 56

Llengua: Català

Tenir un germà és molt molest! Sembla una mona, sempre fent pallassades. Tenir una germana també és molt molest! Tot li sembla malament i no em deixa jugar al que vull. Però a vegades, els germans són una gran ajuda i junts viuen moments molt divertits. Potser, tenir un germà o una germana no està tan malament.

Rocio Bonilla és una aposta segura. Llibre que publica, llibre que triomfa, i és que coneix molt bé el seu públic, i no només parlo dels més petits de casa, sinó que també sap captar al públic adult.

Amb Germans!,  tal i com especifica en el títol del llibre, Bonilla fa una reflexió sobre les relacions entre germans petits i grans, i ho fa d’una manera ben especial: amb un llibre que no té contraportada, sinó que té dues portades.

Per una banda, si comencem el llibre per la portada de color groc, trobem la visió del germà petit, en què ens explica el seu dia a dia havent de conviure amb una germana gran que no el deixa fer el que vol, i que la titlla d’avorrida. Per l’altra, si comencem el llibre per la portada verda, trobem la visió de la germana gran, que explica el seu dia a dia convivint amb un germà petit que no para de fer tonteries. Dues visons paral·leles, que conflueixen en un mateix final sorprenent. Dues visions que, tinguis l’edat que tinguis, si tens germans, siguis el petit o el gran, et fan sentir identificat amb els personatges i les seves vivències.

Bonilla, acompanya el text amb les seves il·lustracions, ara ja amb un estil molt identificatiu, amb personatges caricaturescos, d’ulls grossos i cos petit, amb un traç lleuger i un perfecte equilibri de colors. Unes il·lustracions divertides que faran la delícia de petits i grans.

Germans! és un llibre indispensable, tinguis l’edat que tinguis i, si a més a més tens germans, es converteix en un mirall que reflecteix la realitat de la teva infantesa.

I per acabar, em confesso: jo sóc germana gran, i mentre llegia aquest llibre, començant per la portada verda, no podia deixar de somriure i pensar que per fi algú explicava el que suposa ser el gran de casa. Però també era divertit adonar-se de com et poden veure els teus germans petits, i adonar-te que, sent el germà o germana gran, no ets tan guai, per  ell o ella, com et pensaves que eres. Perquè sí, alguna vegada, tots hem sigut, parlant clar, el gra al cul d’algú.

“En el fons, ser-ne dos no és pas tan dolent.”

PUNTUACIÓ

5/5