Seda, Alessandro Baricco

Il·lustrador: Rébecca Dautremer

Editorial: Edelvives

Any: 2016

Gènere: Narrativa

Enquadernació: Cartoné

Pàgines: 210

Llengua: Castellà

Segons l’autor, aquest llibre no és una novel·la, sinó una història que comença amb un home que travessa el món i acaba a la vora d’un llac silenciós. Que l’home es diu Jancour i el llac no se sap. Afegeix que podria dir-se que és una història d’amor. Però que si només fos això, no valdria la pensa explicar-la.

No és fàcil ressenyar aquest llibre, he estat uns quants dies pensant si fer-ho o no, però m’he adonat que, no sé com sortirà el que escriuré aquí, però és necessari que, qui no el conegui, o no l’hagi llegit, s’encurioseixi per aqueta petita obra d’art, així que he decidit posar-me davant de l’ordinador i provar sort.

Molta gent coneix Seda per la seva versió cinematogràfica que, confesso, no he vist, i intentaré no veure. Sóc d’aquelles persones a qui els hi costa veure els llibres portats a la televisió o al cinema. Tot i que faig algunes excepcions, i pago les milionària entrada al cinema per veure’n algunes adaptacions, hi ha llibres que tinc massa “idealitzats” com per atrevir-me a veure’n la versió cinematogràfica.

Tal com diu l’autor, Seda va molt més enllà de ser una novel·la, molt més que una simple història d’amor. Amb aquest llibre, el lector es troba cara a cara amb una història de nostàlgia i contemplació, on tot el que es diu és tant important com tot el que s’amaga entre línies en silenci.

Baricco crea una atmosfera que envolta el lector i l’engoleix dins les seves pàgines. En un text carregat de lírica, trobem Hervé Jancour, un comerciant  francès de seda, concretament d’ous de cucs de seda, que es veu obligat a viatjar fins al Japó a causa d’una epidèmia que afecta la producció de cucs de seda a gran part del món. Amb la descoberta de Japó, l’autor crea una contraposició de cultures, molt diferents entre elles, però que acabarà convertint-se en un dels eixos principals de la novel·la.

Al Japó, el protagonista s’enamora d’una jove, que es converteix en la metàfora de tot el que fa referència a la cultura japonesa, convertint-la en l’ideal perseguit de Jancour. El protagonista no només s’enamora de la jove, sinó de tota la cultura d’aquell nou país que li sembla exòtic i atractiu.

Aquest enamorament, crea un conflicte intern en el protagonista, que incrementarà els seus viatges al país oriental, i serà el responsable de la seva decadència. A mesura que avança la història, l’entorn del personatge també es torna més decadent, l’exterior és un reflex de l’interior de Jancour.

La il·lustració que acompanya aquest text no és menys que una gran obra d’art. Dautremer va molt més enllà de la narració i, explora les profunditats de la novel·la, mostrant al lector la seva visió de la història. Sumant diferents mètodes com esbossos, collages o caricatures al seu estil personal, Dautremer va vestint tota la novel·la de sensualitat, erotisme, exotisme i simbolisme, entre d’altres.

Baricco crea una història, amb capítols breus i paràgrafs curts, que supura lírica per tots costats, que Dautremer acompanya amb una il·lustració que la fa créixer un 100%. Una novel·la en la qual el missatge és tot allò que no es diu, tan sols el que s’intueix.

“Habrán observado que son personas que contemplan su destino de la misma forma en que la mayoría acostumbra contemplar un día de lluvia.”

PUNTUACIÓ

4/5