Gente corriente, Vincent Zabus

Il·lustrador: Thomas Campi

Editorial: La cúpula

Any: 2018

Gènere: Còmic

Enquadernació: Rústica

Pàgines: 84

Llengua: Castellà

Una ciutat, un carrer i personatges com els que veiem cada dia, que es deixen portar per la vida, de casa a l’oficina i de l’oficina a casa, des que naixement fins que moren. Gent corrent que està allà, però ni tan sols la veiem. L’única que importa és que facin el que s’espera d’ells sense fer massa soroll. Però, entre aquesta gent corrent, n’hi ha que semblen continua gaudint de la vida. Els hi agrada tant com per buscar-li un sentit: trobar la felicitat. Són petits revolucionaris, silenciosos i pacífics. La gent corrent té unes vides corrents, tan ordinàries que tendim a ignorar-les. No obstant, ells mateixos ens les volen explicar. Allò quotidià mai deixa de sorprendre’ns.

Fins fa cosa d’un, o un any i mig, mai no havia sigut gaire de còmics, però alguna cosa em devia passar, potser que em començo a fer gran, que els meus gustos, en general, no només literaris, van començar a patir una metamorfosi, i allò que m’agradava, em continua agradant, i algunes de les coses que no em cridaven gaire l’atenció, ara m’encanten, com els còmics. Des de fa cosa d’una any, o un any i mig, tinc com una certa obsessió amb tot el que fa referència a la il·lustració, i és per aquesta mena de trastorn transitori, o no tant transitori, que, avui, m’atrauen llibres com el d’avui.

Gente corriente, com molts dels llibres dels quals us parlo, i us parlaré, va caure a les meves mans per casualitat. Mentre investigava una mica per internet sobre il·lustració, vaig anar a parar un web on es parlava d’aquest llibre, i no vaig necessitar gaire temps per adonar-me que seria una de les meves compres de Sant Jordi.

Vincent Zabus crea una obra coral en què els seus protagonistes no són personatges fantàstics, ni tan sols especials, sinó gent ordinària, que no destaca entre la multitud. Personatges que podrien ser qualsevol persona amb qui us creueu pel carrer, personatges amb les quals un es pot sentir identificat.

L’autor crea petites històries per als seus protagonistes, històries que, al llarg del llibre, es van entrellaçant fins a crear-ne una de sola. Personatges amb vides senzilles, i alhora, complicades, que ressonen en les històries de la resta de protagonistes.

A més, l’autor utilitza el text just, aplica el lema “menos es más”, i crea uns diàlegs realistes que podrien ser les converses de qualsevol persona normal i corrent.

L’autor juga, també, amb personatges plens de llum i ombres, fent-ne brillar alguns, i viure en penombra a d’altres.

El joc entre llums i ombres també hi és molt present en la il·lustració, creant un molt encertat efecte del pas de les hores durant el dia en què dura la història. Amb el predomini de tons càlids, Thomas Campi crea un perfecte equilibri de colors. A més, dota els personatges de gran expressivitat, i omple les vinyetes de grans matisos que passen desapercebuts, igual que els personatges enmig de la multitud.

Gente corriente és un llibre en què es podria separar el text de la il·lustració, i els dos, independent l’un de l’altre, podrien explicar la història a la perfecció. Una petita joia que, tots els amats del gènere, i els que no ho sou tant, hauríeu de lluir als vostres prestatges.

“Si... El día en que busquen a alguien para interpretar a la mujer invisible, creo que tendré posibilidades.”

PUNTUACIÓ

5/5