Cornèlius i el rebost d’impossibles, Carles Sala i Vila

Il·lustrador: Javier Andrada

Editorial: La Galera

Any: 2010

Gènere: Narrativa infantil

Enquadernació: Cartoné

Pàgines: 161

Llengua: Català

Hi ha persones que sembla que hagin vingut al món per canviar-lo, per obrir nous camins, per fer que la vida en aquest racó de l’univers sigui encara més especial. Jo un dia vaig tenir la sort de conèixer algú així, algú excepcional, únic, incomparable; un home que venia de molt lluny, potser fins i tot d’una altra època.

Una persona amb un nom que et ressonava dins del cap cada cop que el senties: CORNÈLIUS.

Podríem dir que aquest llibre va ser l’inici de tot, de la fal·lera pels llibres, de la curiositat per a la il·lustració, de la idea de compartir-los amb més gent... Posem-nos a fer una mica el xafarder, i creuem-nos la bata d’estar per casa, igual que fan les senyores grans quan volen dir alguna cosa de vital importància.

Era Sant Jordi, no recordo si del 2010 o el 2011, però com cada any, anava amb la directa posada, direcció a la parada de la meva llibreria preferida, però alguna cosa em va cridar l’atenció entremig de la gentada. Em trobava davant de l’estand d’una llibreria petita que encara no havia trepitjat, una d’aquelles que sempre dius que hi entraràs però no hi acabes entrant mai, però aquell Sant Jordi, m’hi vaig aturar. No sóc gaire de deixar-me endur només per una portada, al contrari, sempre intento evitar-ho, però aquell dia no ho vaig fer. Entre tots els pilons de llibres, n’hi havia un que s’emportava tota la meva atenció, ni tan sols em vaig fixar en els llibres del voltant, simplement vaig llegir Cornèlius i el rebost d’impossibles, vaig treure els diners, i vaig cridar “Perdona, m’emporto aquest” i, sense deixar de mirar-lo, i tocar-lo com si fos un tresor (tinc aquesta mania, d’anar tocant i admirant cada llibre que em compro abans de llegir-lo), vaig tornar a posar la directa cap a la llibreria on volia anar. No recordo quants llibres més vaig comprar, però us asseguro que, només arribar a casa, no vaig poder evitar seure i començar a llegir.

Un dia. És tot el temps que vaig necessitar per acabar-lo. Tractant-se de narrativa infantil, sabia que no tardaria gaire. Amb una prosa senzilla i un argument diferent, Carles Sala crea una novel·la plena de valors. La solidaritat n’és la protagonista.

L’autor explica l’arribada de dos individus al poble de Tort, un poble tranquil, aïllat del món, el qual no rep gaires visites. Però amb la seva arribada, tot canviarà. Els seus habitants, batejats amb noms referents als seus defectes, o virtuts, veuran les seves vides capgirades i, la tranquil·litat de Tort, desapareixerà per donar pas a l’esvalotament dels seus habitants.

Acompanyat de les il·lustracions en blanc i negre de Javier Andrada, Carles Sala va construint un relat en el qual barreja humor i intriga, dos components que et mantenen enganxat a la lectura fins a l’última pàgina.

“Potser, com a l’avi, també a mi el vent m’explicava coses...”

PUNTUACIÓ

4/5