El soplador de sueños, Bernard Villiot

Il·lustrador: Thibault Prugne

Editorial: Bruño

Any: 2016

Gènere: Narrativa infantil

Enquadernació: Cartoné

Pàgines: 40

Llengua: Castellà

Aquesta història se situa al nord de Venècia, a l’illa de Murano, famosa a tot el món pers seus grans mestres bufadors de vidre. Una nit, un misteriós personatge fa feliç un nen quan li regala una finíssima bombolla de vidre que conté el somni més meravellós, i des d’aquest moment, tots els nens de l’illa demanen als seus pares una bombolla màgica igual! Però el misteriós bufador de somnis no és fàcil de trobar... Ningú coneix la seva autèntica identitat.

Sempre intento comprar llibres de tot tipus, però últimament tinc com una obsessió per la il·lustració, i els infantils tenen il·lustradors molt diversos, així que, aquest llibre vaig decidir comprar-lo més per la il·lustració, que per la història, tot i que a mi, això dels somnis, em fascina.

Bernard Villiot narra la història d’un bufador de vidre molt especial, més que un bufador de vidre, és un bufador de somnis, ja que totes les seves peces, són tan perfectes, que s’omplen de màgia i es converteixen en somnis meravellosos. L’autor crea un personatge protagonista tòpic, orfe, amb un passat complicat, que troba entrebancs per fer realitat el seu somni, però quan l’aconsegueix, es converteix en el millor i el més imprescindible. Un text amb tons lírics que, personalment, tot i estar ple de la màgia dels contes, no acaba d’equilibrar-se amb la qualitat de la il·lustració que, segons la meva humil opinió de lectora que no sap dibuixar ni un cercle ben fet, carreguen tot el pes del llibre. Un text que, aposta més per arribar a la bellesa que no a donar força a la història, es queda a mig camí del seu objectiu. A més, això ja és mania personal, l’autor acaba el conte amb una moralina, i jo odio les moralines, i encara més quan són exageradament explícites, i en aquest cas, només li faltava posar un cartell amb llumetes i lletres gegants on es pogués llegir “OJU! MORALINA”.

Tal com avançava en el paràgraf anterior, les il·lustracions són una autèntica obra d’art, delicades i elegants. Prugne aconsegueix plasmar la bellesa de Murano amb gran subtilesa: es seves teulades, els seus canals i els seus carrers. Amb un ús magnífic dels colors, crea un molt bon equilibri entre els tons càlids i els freds, que fan que el lector entri dins el paisatge. A més, dota de gran expressivitat i caràcter tots els personatges, els quals, amb un traç molt suau, aconsegueix que cobrin vida.

“Dime Giacomo, ¿qué te gustaría soñar?”

PUNTUACIÓ

3/5