El meu germà persegueix dinosaures; Giacomo Mazzariol


Editorial: Nube de Tinta
Any: 2017
Gènere: Narrativa juvenil. No ficció
Enquadernació: Rústica
Pàgines: 199
Llengua: Català


Tens cinc anys, dues germanes i unes ganes boges de tenir un germanet amb qui jugar a coses de nens. Un bon dia els pares t’anuncien que aquest germà que vols, el tindràs i que serà especial. Estàs boig d’alegria: especial per a tu vol dir «superheroi». Fins i tot li tries el nom: Giovanni. Després ell neix i, de mica en mica, t’adones que sí, que és diferents dels altres, però que de superpoders no en té. Al final, descobreixes l’expressió «síndrome de Down» i el teu entusiasme esdevé rebuig, fins i tot vergonya. Hauràs de passar l’adolescència per entendre que la teva idea inicial no estava equivocada. Deixar-te commoure per la vitalitat de Giovanni per concloure que potser sí que és un superheroi de veritat. I que, sigui com sigui, és el teu millor amic.

Aquest llibre va arribar a les meves mans per sorpresa, va ser un regal de Sant Jordi. No el coneixia, però després de llegir-lo, el vaig col·locar en un dels millors llocs de la meva prestatgeria dels llibres més preuats.

Narrat en primera persona, el llibre se centra en l’experiència pròpia de l’autor, que explica com és la vida amb un germà amb síndrome de Down. Però el veritable protagonista és en Giovanni, el petit superheroi de la família Mazzariol. Ser adolescent no és fàcil, i encara es complica una mica més quan la societat es dedica a assenyalar a una de les persones que més t’estimes. El meu germà persegueix dinosaures és un llibre valent i molt sincer, ple de tendresa, amb fragments molt familiars i divertits, però també molt durs i plens de la cruesa a la qual la societat actual ens empeny. Mentre el vas llegint, és inevitable no somriure en algun dels fragments, igual que és impossible desfer el nus que se’t fa el pit en els moments més durs de la lectura. Tot i això, el llibre manté un bon equilibri entre la tendresa i la cruesa, amb una prosa senzilla que en facilita la lectura.

El tema de les discapacitats, tant físiques com intel·lectuals, és un tema que fa bullir la sang. Vivim en una societat que es basa en etiquetar a la gent, una societat que tracta la discapacitat amb gran ignorància i crueltat, una societat que aparta aquells que són diferents de la majoria, una societat que prefereix la massa a l’individu, un societat espantada d’allò que no entén.
Esborrar aquest estigma de la societat és molt complicat, i queda un llarg camí per recórrer. Molta feina al carrer, molta feina a les aules, i molta feina dins de cadascú. Però és gràcies a llibres com aquest que, de mica en mica, es van esfondrant aquests murs.

Un llibre que, tot i estar classificat com a literatura juvenil, és un títol imprescindible per entendre i empatitzar amb la gent que viu i conviu, diàriament, amb les discapacitats, un títol que hauria de passar per les mans de joves i adults.

Abans de deixar-vos amb una cita del llibre, i la puntuació que es mereix, us deixo un video que trobem al final del llibre. És un vídeo fet pel propi autor, grabat el març del 2015, que va convertir-se en la llavor d'aquest llibre.




Ells es riuen de nosaltres perquè som diferents, i nosaltres ens riurem d'ells perquè són tots iguals

PUNTUACIÓ

5/5

Comentarios

  1. aquest el tinc pendent! però tal com vaig, segur que l'hauré de deixar pel 2019 :)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sigui quan sigui, l'espera haurà valgut la pena, és un molt bon llibre! ;)

      Eliminar

Publicar un comentario

Entradas populares