Les pereres fan la flor blanca, Gerbrand Bakker
Editorial: Raig
verd
Any: 2017
Gènere: Narrativa
Enquadernació: Rústica
Pàgines: 160
Llengua: Català
Els bessons Klaas i Kees
i el seu germà petit Gerson jugaven sovint a «Negre»,
un joc en què la regla principal consisteix a no obrir els ulls.
Un dia, en
Gerson perd la visió en un accident de cotxe, i es veurà obligat a jugar a «Negre»
la resta de la seva vida.
Serà capaç
d’adaptar-se a la seva nova vida amb l’ajuda del seu gos? La vida ha canviat
considerablement per al seu pare i els seus germans. Però el que no canvia mai
és la calidesa de la família. Gerbrand Bakker ens esxplica aquesta commovedora
hisòria a través de res perspectives diferents, la del bessons, la d’en Gerson
i la del gos.
Aquest llibre me’l va
recomanar una de les llibreteres de la meva llibreria de referència, una
senyora amb cabells blancs que s’ha llegit gairebé tots els llibres que pots
trobar en els prestatges de la seva llibreria. Hi vaig anar demanant-li que m’ensenyés
llibres als quals la gent no hi accedeix fàcilment, ja sigui perquè no se’n fa
una publicitat demencial, ja sigui perquè són d’editorials més petites o més
desconegudes, ja sigui pel motiu que sigui. Aquest és només un dels molts que
em va ensenyar, i va fer diana
No havia llegit mai res d’aquest
autor, però ja us dic que no serà l’última obra de Bakker que passi per les
meves mans.
Amb aquest novel·la, Bakker
ens narra la història de tres germans en plena adolescència, dos d’ells, els
més grans, bessons, amb una gran connexió; el tercer, el més petit, amb una
personalitat molt marcada. La vida d’aquests tres joves s’estronca quan un d’ells,
el més petit queda cec, i res torna a ser com abans. L’autor ens presenta la
lluita de l’ésser humà contra el dolor i el patiment causat en perdre la visió,
una lluita personificada en un nen de tretze anys que tot just comença a
descobrir la seva vida. Tot comença com un joc de nens, i acaba amb una crua
lluita per a la supervivència.
Utilitzant una escriptura
senzilla, on es diu més en els silencis que no en les paraules escrites, amb
frases curtes, on es diu just el que s’ha de dir, sense embolicar-se a posar
ornaments, sinó anant directe al gra, Bakker crea una novel·la que se’t clava
ben endins, una novel·la que, un cop llegida, és impossible d’oblidar.
Les pereres fan la flor blanca és una novel·la d’una
gran duresa, crua, i dolorosa, però a la vegada càlida i bonica que no pot faltar
en els vostres prestatges. I deixeu-me fer un avís per a navegants: un cop
hagueu tastat la prosa de Gerbrand Bakker no la podreu deixar.
“Vull dormir. Si dormo, somio, i si
somio, almenys veig alguna cosa.”
PUNTUACIÓ
5/5
Aquesta la coneixia perquè segueixo Raig Verd de prop, però en el seu moment la vaig deixar passar de llarg. No m'he acabat de decidir mai per llegir-la, segurament només ho acabaré fent si algun cop em cau a les mans per casualitat. És bo de saber que confirmis les bones crítiques que ja havia llegit daquesta història.
ResponderEliminarPer cert, alguna cosa tens desconfigurat del blog que algunes imatges són immenses i tapen part del text i del camp per escriure comentaris, tot plegat és una mica difícil. Per si t'ho vols mirar.
Ostres, amb quin navegador passa això? Perquè des del chrome de l'ordinador, i el firefox no tinc cap problema. Gràcies pel teu comentari
Eliminar