Un haikú per a l’Alícia, Francesc Miralles
Editorial: Cruïlla
Any: 2002
Gènere: Narrativa
juvenil
Enquadernació: Rústica
Pàgines: 144
Llengua: Català
Als disset anys, el Genís Gràcia creu que la seva vida
és un fracàs: els pares s'han separat, no se'n surt amb els estudis,
s'avorreix... Quan creu que ha arribat a un carreró sense sortida coneix
l'Alícia, que ha fundat una societat secreta on es discuteix sobre la
felicitat, els diners o el sentit de la vida. La fascinació per la misteriosa
Alícia, amant dels haikus, coincideix amb la singular feina que acaba de trobar
en una editorial.
HAIKÚ:
construcció poètica japonesa, formada per tres versos (no entraré en la mètrica
perquè hauríem de fer tota una classe teòrica per diferenciar entre móres i
síl·labes), que descriuen un breu instant.
“El vell estany;
hi salta una
granota.
El so de
l’aigua. ”
MATSUO BASHO
Ara que ja ens hem posat
així de filoleguets, que ens hem comprat un monocle i tot, i hem descobert què
és un haikú, deixeu-me que us expliqui perquè he triat aquest llibre.
Vaig llegir aquest llibre
quan feia 3r d’ESO, fa uns 14 o 15 anys, la meitat de la meva vida. Ens el van
fer llegir a classe de català i, confesso, que de tots els llibres que ens
obligaven a llegir, aquest va ser el millor amb diferència.
La veritat és que fa 14 o
15 anys que no l’he tornat a llegir, i no per falta de ganes, sinó perquè el
vaig deixar, i me’l van perdre. Sí. Perdre. I va ser quan vaig decidir que mai
més de la vida tornaria a deixar cap llibre a ningú. Però tot i no haver-lo
pogut rellegir, el recordo perfectament, fins i tot, podria recitar algun fragment
de memòria.
Si us haig de ser franca, no tenia
pensat parlar d’aquest llibre, però, fa unes setmanes, els haikús van tornar a
entrar a la meva vida, i una cosa va portar a una altra, i aquí estic, així que
anem al que anem.
Francesc Miralles ens té
acostumats a una prosa senzilla, directa, i colpidora. Tot el que diu, es diu
per alguna cosa i, en aquest llibre, no és diferent. Amb una estructura
fragmentada en diferents capítols breus que recorden la brevetat de les
composicions japoneses, l’autor va teixint la relació entre els seus
protagonistes.
Però us aviso, hi ha
un abans i un després un cop has llegit aquest llibre. Quan arribes a la última
pàgina, alguna cosa ha canviat dins el lector. Un haikú per a l’Alícia està farcit de reflexions filosòfiques, entre
les quals trobem algunes de les teories més conegudes dels grans filòsofs
antics, d’una manera gens enrevessada ni avorrida, sinó tot al contrari, amb un
aire fresc, jove, tendra, senzilla, amb certa tendència a la bellesa poètica i
un alt component gràfic, la majoria explicades per boca de l’Alícia, el
personatge més misteriós, i enigmàtic, de la novel·la. L’autor aconsegueix que
tant en Genís, el protagonista de la novel·la, com el lector, vagin coneixent
l’Alícia alhora, i allarga l’enigma que s’amaga darrere aquest personatge fins
a l’última pàgina del llibre.
Un haikú per a l’Alícia no és només una
història d’amor entre els seus joves protagonistes, sinó que ens trobem davant d'una
reflexió de la vida, en la qual ens fa veure la importància de la gent que hi
deixa la seva empremta. Com un haikú, que retrata la bellesa d’un instant i
l’eternitza, en aquesta novel·la, Francesc Miralles, capta un instant fugaç de
la vida dels seus protagonistes i l’eternitza
“Ens hem precipitat a la Terra i ens hem trencat
les ales. Som o no som àngels caiguts?”
PUNTUACIÓ
5/5
Em queda el dubte de si finalment l'has rellegit o si fas la ressenya de memòria. Pocs llibres passen la prova de la relectura, i més aquells que hem idealitzat durant tant temps. Potser sí que avui dia t'agradaria tant com aquella vegada, però potser no. En tot cas, Miralles és una assignatura pendent que tinc...
ResponderEliminarTot i que el vaig trobar a la biblioteca, no el vaig poder rellegir per fatla de temp, però tan de bo pugui fer-ho algun dia
Eliminar