El soplador de sueños, Bernard Villiot
Il·lustrador:
Thibault
Prugne
Editorial: Bruño
Any: 2016
Gènere: Narrativa
infantil
Enquadernació: Cartoné
Pàgines: 40
Llengua: Castellà
Aquesta història se situa al nord de Venècia, a l’illa de Murano, famosa
a tot el món pers seus grans mestres bufadors de vidre. Una nit, un misteriós
personatge fa feliç un nen quan li regala una finíssima bombolla de vidre que
conté el somni més meravellós, i des d’aquest moment, tots els nens de l’illa
demanen als seus pares una bombolla màgica igual! Però el misteriós bufador de
somnis no és fàcil de trobar... Ningú coneix la seva autèntica identitat.
Sempre intento comprar
llibres de tot tipus, però últimament tinc com una obsessió per la il·lustració,
i els infantils tenen il·lustradors molt diversos, així que, aquest llibre vaig
decidir comprar-lo més per la il·lustració, que per la història, tot i que a
mi, això dels somnis, em fascina.
Bernard Villiot narra la
història d’un bufador de vidre molt especial, més que un bufador de vidre, és
un bufador de somnis, ja que totes les seves peces, són tan perfectes, que s’omplen
de màgia i es converteixen en somnis meravellosos. L’autor crea un personatge
protagonista tòpic, orfe, amb un passat complicat, que troba entrebancs per fer
realitat el seu somni, però quan l’aconsegueix, es converteix en el millor i el
més imprescindible. Un text amb tons lírics que, personalment, tot i estar ple
de la màgia dels contes, no acaba d’equilibrar-se amb la qualitat de la
il·lustració que, segons la meva humil opinió de lectora que no sap dibuixar ni
un cercle ben fet, carreguen tot el pes del llibre. Un text que, aposta més per
arribar a la bellesa que no a donar força a la història, es queda a mig camí
del seu objectiu. A més, això ja és mania personal, l’autor acaba el conte amb
una moralina, i jo odio les moralines, i encara més quan són
exageradament explícites, i en aquest cas, només li faltava posar un cartell
amb llumetes i lletres gegants on es pogués llegir “OJU! MORALINA”.
Tal com avançava en el
paràgraf anterior, les il·lustracions són una autèntica obra d’art, delicades i
elegants. Prugne aconsegueix plasmar la bellesa de Murano amb gran subtilesa: es
seves teulades, els seus canals i els seus carrers. Amb un ús magnífic dels
colors, crea un molt bon equilibri entre els tons càlids i els freds, que fan
que el lector entri dins el paisatge. A més, dota de gran expressivitat i
caràcter tots els personatges, els quals, amb un traç molt suau, aconsegueix
que cobrin vida.
“Dime
Giacomo, ¿qué te gustaría soñar?”
PUNTUACIÓ
3/5
Comentarios
Publicar un comentario